Durante el mes de octubre tuvo lugar el cursillo de novios en nuestra parroquia. Han sido cinco parejas de noviso que han disfrutado de la catequización.
Una de las parejas, Helga Cristina Llopis Juan y Javier López Sentí, nos deja ahora su testimonio de la experiencia vivida esos días del cursillo:Ens coneguérem per casualitat i des del primer moment varem notar algo especial. No sabíem molt bé que era, però el que sí sabíem era que sentíem un impuls que ens demanava compartir el temps, conèixer-nos, riure junt, parlar...
I començarem a eixir junts, a descobrir com era cada un, amb les nostres virtuts i els nostres defectes però sobre tot a estimar-nos.
Un dia decidirem casar-nos perquè volíem compartir el nostre amor dia a dia. Però casar-nos no de qualsevol manera, sinó davant els ulls de Déu i de la Mare de Déu. Per això escollirem es Castell per al nostre dia especial, per a que tots dos estiguen presents.
I començarem la nostra preparació prèvia amb els cursets prematrimonials.
Allí trobarem dos coses:
La primera: Déu que ja sabíem que estava allí present i que seria el nostre guia en el curs i pilar del nostre matrimoni. Ell sempre està present en les nostres vides i cada dia li donem gràcies per haver-nos cuidat i li demanem que ens cuide per al dia següent.
La segona cosa que trobarem va ser un grup de catequistes que cada dia ens dedicaven el seu temps per a transmetre'ns la paraula de Déu i el gran amor que podem trobar en ell.
A mi, sobre tot, m’ha calat més fons D. Francisco (i li dic D. Francisco perquè ha sigut el meu metge des de xicoteta). Cada dia de la seua catequesis era especial i diferent. Les seues paraules sempre m'emocionaven i feien que els meus ulls es trobaren amb un mar de llàgrimes.
També va ser molt especial el dia de la celebració final, amb l'emotiva carta que va llegir Rafa i l'alegria que mostràvem tots el les cares, les fotos que ens férem tots junts i les paraules d'agraïment que intercanviarem.
També algo molt bonic varen ser les flors que agafarem del altar al finalitzar la celebració, perquè les flors són alegria i a més eren blanques (que simbolitza puresa) i roges (que simbolitza amor).
I els dos sopars que férem amb els catequistes, Rafa, D, Vicente i Diego varen fer que ens coneguérem tots un poc més.Finalment només ens queda agrair el temps que hem passat junts i demanar-li a Déu que ens guie en la vida.
I començarem a eixir junts, a descobrir com era cada un, amb les nostres virtuts i els nostres defectes però sobre tot a estimar-nos.
Un dia decidirem casar-nos perquè volíem compartir el nostre amor dia a dia. Però casar-nos no de qualsevol manera, sinó davant els ulls de Déu i de la Mare de Déu. Per això escollirem es Castell per al nostre dia especial, per a que tots dos estiguen presents.
I començarem la nostra preparació prèvia amb els cursets prematrimonials.
Allí trobarem dos coses:
La primera: Déu que ja sabíem que estava allí present i que seria el nostre guia en el curs i pilar del nostre matrimoni. Ell sempre està present en les nostres vides i cada dia li donem gràcies per haver-nos cuidat i li demanem que ens cuide per al dia següent.
La segona cosa que trobarem va ser un grup de catequistes que cada dia ens dedicaven el seu temps per a transmetre'ns la paraula de Déu i el gran amor que podem trobar en ell.
A mi, sobre tot, m’ha calat més fons D. Francisco (i li dic D. Francisco perquè ha sigut el meu metge des de xicoteta). Cada dia de la seua catequesis era especial i diferent. Les seues paraules sempre m'emocionaven i feien que els meus ulls es trobaren amb un mar de llàgrimes.
També va ser molt especial el dia de la celebració final, amb l'emotiva carta que va llegir Rafa i l'alegria que mostràvem tots el les cares, les fotos que ens férem tots junts i les paraules d'agraïment que intercanviarem.
També algo molt bonic varen ser les flors que agafarem del altar al finalitzar la celebració, perquè les flors són alegria i a més eren blanques (que simbolitza puresa) i roges (que simbolitza amor).
I els dos sopars que férem amb els catequistes, Rafa, D, Vicente i Diego varen fer que ens coneguérem tots un poc més.Finalment només ens queda agrair el temps que hem passat junts i demanar-li a Déu que ens guie en la vida.
1 comentario:
Hola de nou a tots, sé que ens hem retrasat un poc en el nostre comentari peró es que vam tindre que esperar a que Rafa ens donara un curset ràpid pel carrer per a saber com fer-ho...
Bé, feia temps que nosaltres voliem escriure-vos per a contar-vos tot el que ens aportà aquestes catequesis, com a parella i també a nivell personal. I també, al mateix temps, recordar en aquest xicotet espai tot el que en elles vam viure junts: nóvios, parrocs i catequistes.
I qué ens aportà? Pues principalment enteniment, gràcies a eixos 9 moments que vam passar junts vam entendre que no estem sols en la vida; que sempre, inclús en els moments més dificils, hi ha algú que ens aporta "fe" algú que sempre, sempre, ens voldrà. I molts de nosaltres sabiem o creiem que sí, que realment hi havia un ser suprem que estava ahi i que, bueno, de vegades, si ens feia falta, li demanavem alguna cosa... Altres ni aixó, ni de lluny pensaven en que hi havia algo més... Açí ens van aportar enteniment, vam fer tots com aquell ceg que no veia, i vam demanar el poder vore, el poder vore a Déu. I així va ser! (I no sabeu quan ho agraïm)
Tots junts vam celebrar la bona notícia, tots junts ens vam divertir, tots junts vam compartir experiències i inquietuts, tots junts vam arrivar al final del periode, contents, perqué aquell era un nou inici en la vida com a parella junt a Déu.
Ara tan sols queda donar les gràcies: gràcies per haver aportat l'estabilitat que faltava dins la meua parella, gràcies per haber-nos obert els ulls, gràcies per haver-nos escoltat i per haver aguantat tant (ja ens enteneu), gràcies per ser tan meravelloses persones. Moltíssimes gràcies per tot!
Fins prompte amics, ens vejem al gener per a repetir l'experiència!
Eva i Juanvi
Publicar un comentario